Minkowski 2-9. Les ales d'una nebulosa papallona

Minkowski 2-9, abreviada M2-9 és una nebulosa planetària descoberta per Rudolph Minkowski l'any 1947. S'ubica a aproximadament 2.100 anys llum de la Terra en direcció a la constel·lació del Serpentari. La nebulosa bipolar pren la forma peculiar de dos lòbuls de pols estel·lar que emana d'una estrella central.

En el cas d'estrelles de poca massa com el nostre Sol i M2-9, les estrelles es transformen en nanes blanques expulsant els embolcalls gasosos més exteriors. Sovint, aquest gas consumit forma una impressionant manifestació anomenada nebulosa planetària que s'esvaeix gradualment durant milers d'anys.

Al centre de la imatge, dues estrelles orbiten dins d'un disc gasós amb un diàmetre que té 10 vegades l'òrbita de Plutó. L'embolcall expulsada de l'estrella moribunda es deslliga del disc i crea l'aspecte bipolar. 

Analema solar i equacio del temps

L'analema és la corba que descriu l'altura del Sol a la mateixa hora durant un any observat des d'una mateixa posició. Si cada dia de l'any, a migdia, registrem la posició del Sol, després d'un any haurem obtingut una certa corba, que té una forma aproximada de "vuit".

La posició del Sol observada canvia cada dia a causa de la inclinació de l'eix de la Terra i a causa de l'excentricitat de l'òrbita terrestre. El component axial de l'analema mostra la declinació del Sol mentre que el component transversal ofereix informació sobre l'equació de temps, la diferència entre el temps solar aparent i el temps solar mitjà.
El temps solar està relacionat amb la idea que quan el Sol assoleix el punt més alt (quan creua el meridià), és migdia i l'endemà, quan el Sol torni a creuar el meridià, serà migdia un cop més. El temps que transcorre entre dos migdies successius algunes vegades és més gran i altres vegades menor de 24 hores. En els mesos de meitat de l'any, la durada del dia és molt propera a 24 hores, però al voltant del 15 de setembre, els dies són de 23 hores, 59 minuts i 40 segons, mentre que prop del Nadal els dies són de 24 hores i 20 segons de durada.

El temps civil, està condicionat a dies de 24 hores de durada. No és real que els dies siguin de 24 hores, però és obvi que és més convenient tenir un "Sol mitjà" d'exactament 24 hores per dia, perquè va permetre construir els rellotges mecànics i més recentment els electrònics, que mesuren aquests intervals de temps exactament iguals.

Font:

• Inventari rellotges de Sol, 
• Rellotges de sol, 
• Observatorio info.

Andròmeda (M31 - NGC 224)

Imatge capturada amb visió infraroja des de l'observatori espacial Herschel. Aquesta imatge en fals color revela les bandes de pols fred i els núvols que encara brillen en l'infraroig però que són foscos i opacs a les longituds d'ona visibles. Les tonalitats vermelles prop dels afores de la galàxia representen la resplendor de la pols escalfat per la llum estel·lar a unes poques desenes de graus per sobre del zero absolut. Els colors blaus corresponen a pols més calenta escalfat per les estrelles que hi ha al nucli central, més concorregut. Aquest pols, que també és un traçador de gas molecular, realça la prodigiosa reserva de matèria primera que hi ha a Andròmeda per a una futura formació estel·lar.

Andròmeda és la galaxia espiral més propera a la Vía Làctia, situada a només 2,5 milions d'anys-llum de nosaltres. Té una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Làctia i un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificació de Hubble es considera del tipus Sb.

La galàxia s'està acostant a nosaltres a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que d'aquí a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogués col·lidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant el·líptica.

A la imatge inferior tenim una visió en l'espectre ultraviolat.

Fonts: Viquipèdia, Observatorio.info.

El mecanisme de Antikythera

Va ser trobat al fons del mar sobre una antiga nau grega. La seva aparent complexitat ha portat a dècades d'estudi, encara que algunes de les seves funcions encara es desconeixen. 

Recentment, Raigs X sobre el dispositiu han confirmat la naturalesa del mecanisme d'Anticitera i descobert algunes funcions sorprenents. S'ha descobert que aquest mecanisme va ser un ordinador mecànic d'una precisió que es considerava impossible en el 80 aC, quan es va enfonsar la nau que el transportava. No es pensava que aquesta sofisticada tecnologia fos desenvolupada per la humanitat fins d'aquí uns altres 1.000 anys.

Les seves rodes i engranatges creen un planetari celestial que prediu les posicions d'estrelles i planetes, així com eclipses lunars i solars. El mecanisme d'Anticitera mostrat dalt té 33 centímetres d'alt i és de mida similar a un llibre gran.

Font: Observatorio.info,  pasalavida,

Model estàndard: El bosó de Higgs

El bosó de Higgs o partícula de Higgs és una partícula elemental proposada dins del model estàndard de la física de partícules. Aquesta partícula té una importància fonamental, ja que la seva existència confirma l'existència del camp de Higgs que permet donar una explicació al fet que algunes partícules, com ara el fotó, no tinguin massa i d'altres, com els bosons W i Z, sí que en tinguin. 

El nom d'aquesta partícula es deu al fet que es tracta d'un bosó i al nom d'un dels seus proponents. El mecanisme de Higgs, el que dóna massa als bosons W i Z, va ser teoritzat l'any 1964 en tres articles de tres grups diferents: un de François Englert i Robert Brout, un altre de Peter Higgs, i finalment un tercer de Gerald Guralnik, Carl R. Hagen i Tom W. B. Kibble. L'any 1967, Steven Weinberg i Abdus Salam van incorporar el mecanisme de Higgs de ruptura espontània de simetria dins la teoria electrofeble de Sheldon Glashow, en el que acabaria esdevenint el model estàndard de la física de partícules. Per la seva importància, el bosó de Higgs ha estat objecte d'una recerca intensiva per part de diversos grups experimentals. El 4 de juliol del 2012, els experiments ATLAS i CMS del CERN anunciaren el descobriment d'una nova partícula, de massa al voltant dels 125-127 GeV, compatible amb el bosó de Higgs. Un any més tard, Peter Higgs i François Englert foren guardonats amb el Premi Nobel de Física (2013) per la seva proposta teòrica original. 

En alguns mitjans periodístics, el bosó de Higgs ha estat anomenat la partícula de Déu arran de la publicació per Leon Lederman l'any 1993 d'un llibre divulgatiu sobre aquest, titulat "The God Particle: If the Universe Is the Answer, What Is the Question?"

Els eclipsis

Vist des de la Terra, un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Tanmateix, d'aquests només dos, com a màxim, poden ser totals. Els eclipsis solars totals són estranys a un punt particular perquè l'ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.

Font: observatorio.info

Les supernoves

A l'imatge podem veure la galàxia espiral barrada NGC 1365, a només 60 anys-llum a la constel·lació del Forn.

Els astrònoms pensen que la barra de NGC 1365 juga un paper crucial en l'evolució de la galàxia: extreu gas i pols per la voràgine de formació estel·lar i, en última instància, proveeix de material al forat negre central.

En NGC 1365 està indicada la posició d'una brillant supernova descoberta el 27 d'octubre. Catalogada com SN2012fr, aquesta supernova de tipus Ia és l'explosió d'una estrella nana blanca.

Font: obervatorio.info. http://observatorio.info/2012/11/copos-de-la-nebulosa-del-velo/

Pendent: Nebulosa vermella quadrada (MWC-922)

Arc de Sant Martí lunar (Moonbow)

Visió nocturna de Wallaman Falls, entre Townsville i Cairns (al nord de Queensland). La lluna plena il·lumina el paisatge i la seua llum, juntament amb l'aigua de la caiguda, crea un Arc de sant Martí llunar. Un estel fugaç brillant creua la Via Làctia durant l'exposició.

La imatge mostra una esfera celeste completa, presa amb un lent especial que cobreix 180° al parc nacional Carnarvon (Queensland). La Via Làctia (la nostra galàxia) en la seva part més brillant passa prop del zenit amb les següents constel·lacions d'esquerra a dreta: Carina, Centaure, Creu del Sud, Escorpió, Sagitari (el nostre centre galàctic), i Aquila.

A sobre de la cresta podem trobar la ratlla horitzontal d'un avió. En la part superior del fotograma hi ha la ratlla descendent d'un meteorit, una petita pedra procedent del nostre Sistema Solar que s'encén quan entra a l'atmosfera de la Terra. Molt per darrere del meteorit hi ha una multitud de estrelles i nebuloses vistes en direcció al centre de la nostra Galàxia.

Finalment, molt en el fons, trobam la banda de la nostra galàxia, la Via Làctia, que s'estén en diagonal des de la  part inferior esquerra a la part superior dreta de la imatge i que dóna la volta a tot el cel.

Fonts: Observatorio.info, Discover magazine, Australian nights.

Benvinguts a North Pole, Fairbanks, Alaska

Una aurora polar es produeix quan una ejecció de massa solar xoca amb els pols nord y sud de la magnetosfera terrestre, produint una llum difusa però predominant projectada en la ionosfera terrestre.Quan les partícules amb càrrega elèctrica (protons y electrons) procedents del Sol, són guiades pel camp magnétic de la Terra e incideixen en la atmosfera a prop dels pols, xoquen amb els àtoms y molècules d'oxígen y nitrógen, que constitueixen els components més abundants de l'aire, part de l'energia de la col·lisió excita aquests àtoms a nivells d'energia tals que quan es desexciten tornen aqueixa energia en forma de llum a l'espectre visible.

S'anomena aurora boreal quan s'observa aquest fenomen en l'hemisferi nord i aurora austral quan és observat en l'hemisferi sud. No hi ha diferències entre ambdues.

Hi vols veure més?

http://en.wikipedia.org/wiki/Aurora_(astronomy)
http://virtual.finland.fi/finfo/English/aurora_borealis.html
http://geoffreypalcher.com/alaska1f.htm
http://ffden-2.phys.uaf.edu/211.fall2000.web.projects/Christina%20Shaw/Aurora%20Borealis%20index.htm
http://www.alaska.net/~bttlodge/northernlights.html
http://www.gedds.alaska.edu/AuroraForecast/
http://www.swpc.noaa.gov/pmap/pmapN.html

P4. L'Electricitat

Benvinguts a la darrera activitat del curs. Aquesta versarà sobre l'electricitat i les seues aplicacions.

Dona un cop d'ull a la informació publicada a les següents pàgines:
http://w3.cnice.mec.es/recursos/fp/electricidad/ud1/inicio_elect_1.html (Només l'activitat 1)
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso2005/36/inicio.htm (Només heu de treballar la informació continguda a Electricidad/Circuito eléctrico)
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material081/index.html (llegirem la opció Electricitat i Magnetismo)
Com funcionen les cél·lules fotovoltaiques
Apunts d'electricitat


Quan acabis aquestes pàgines introductòries entra a la pàgina:
http://www.digital-text.com/proves/CD2/t13c.html

Has de llegir els seus continguts. Una vegada que els hagis assolit pots fer les activitats. No és necessari fer els exercicis.

A la propera sessió trobareu a aquest blog les preguntes que formaran part de l'avaluació d'aquesta unitat didàctica. S'hauran de contestar per escrit i les haureu de lliurar durant en el términi de la sessió.

Ací tens les preguntes:
1. Quina diferència hi ha entre l'estructura atòmica d'un aillant i un conductor?
2. Què és la nube electrònica? En quin tipus de matrials apareix?
3. Quals són els elements bàsics d'un circuit? Explica'ls breument.
4. Defineix la tensió elèctrica. Quina és la seua unitat de mesura? Posa un múltiple y un submúltiple y la seua equivalència amb la unitat fonamental.
5. Quin aparell es fa servir per mesurar la resistència elèctrica? Fes un esquema de com s'ha de connectar l'aparell per mesurar una resistència.
6. Què és el corrent elèctric? Com es pot mesurar? Fes un esquema de com s'ha de connectar l'aparell per mesurar-lo.
7. Quin es l'enunciat de la llei d'ohm? I la seua expressió algebraica?
8. Quin tipus de corrent elèctrica hi ha? Descriu-los breument.
9. Què és una cèl·lula fotovoltaica? Qui va descobrir l'efecte fotovoltaic i en quin any? Pots explicar breument el seu funcionament?
10. Si a una resistència de 100 Ohm li connectem una pila de 12.5 V, Quin corrent pasarà per la resistència?

P3. Treball sobre Plàstics

Objectius: Realitzar un treball d'investigació, sobre els Plàstics i les seues aplicacions.

Format: El treball es pot desenvolupar individualment o en grup amb un màxim de dues persones, la presentació podrà ésser a mà o a ordinador.

Extensió: mínim de 3 pàgines, sense incloure portada o índex.

Portada: Hi ha d'haver com a mínim el títol de la pràctica, el número de pràctica, el nom de l'alumne i el curs de l'alumne.

Avaluació: Serà imprescindible que el treball tinga coherència, i l'alumne no es limite a copiar literalment els textos. El professor podrà realitzar un EXAMEN ORAL, per tal de comprovar la comprensió del treball a qualssevol membre del grup en cas de treball en grup, sent la qualificació obtinguda la que s'enduran tots els membres del grup.
Si hi ha treballs copiats entre els grups, se suspendrà a ambdós grups: al que presta y al que copia el treball.

Data límit de lliurament: divendres, 23 de maig de 2007.

Informació de consulta: Llibre de text de Tecnologies de 1er d'ESO o 2on d'ESO, Fons de les Biblioteques des Consell Insular, Xarxa Internet:
http://ca.wikipedia.org/
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1079
http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=2033

Continguts: El treball versarà sobre els temes següents:
Tipus de plàstics que hi ha.
Processos d'el·laboració.
Reciclatge de plàstics.

A més a més haurà de respondre a les següents preguntes:
1. Quan es van inventar els primers plàstics?
2. Podem trobar plàstics al medi natural? Perquè?
3. Com podem obtenir plàstics d'origen vegetal?
4. Què és la polimerització?
5. Quina diferència hi ha entre les macromol·lecules del plàstics termoestables i els termoplàstics?
6. De què estan fetes les ampolles de plàstics de begudes gasoses?
7. Escriu dues coses que estiguin fetes de plàstic a la cuina i de quin plàstic en concret.
8. Quins són els tres plàstics més utilitzats?
9. Digues una aplicació del plàstic reciclat a l'automòbil.
10. Què signifiquen les següents sigles quan parlem de plàstics: ABS, PVC, PS, PET?