Els eclipsis

Vist des de la Terra, un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Tanmateix, d'aquests només dos, com a màxim, poden ser totals. Els eclipsis solars totals són estranys a un punt particular perquè l'ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.

Font: observatorio.info

Les supernoves

A l'imatge podem veure la galàxia espiral barrada NGC 1365, a només 60 anys-llum a la constel·lació del Forn.

Els astrònoms pensen que la barra de NGC 1365 juga un paper crucial en l'evolució de la galàxia: extreu gas i pols per la voràgine de formació estel·lar i, en última instància, proveeix de material al forat negre central.

En NGC 1365 està indicada la posició d'una brillant supernova descoberta el 27 d'octubre. Catalogada com SN2012fr, aquesta supernova de tipus Ia és l'explosió d'una estrella nana blanca.

Font: obervatorio.info. http://observatorio.info/2012/11/copos-de-la-nebulosa-del-velo/

Pendent: Nebulosa vermella quadrada (MWC-922)

Arc de Sant Martí lunar (Moonbow)

Visió nocturna de Wallaman Falls, entre Townsville i Cairns (al nord de Queensland). La lluna plena il·lumina el paisatge i la seua llum, juntament amb l'aigua de la caiguda, crea un Arc de sant Martí llunar. Un estel fugaç brillant creua la Via Làctia durant l'exposició.

La imatge mostra una esfera celeste completa, presa amb un lent especial que cobreix 180° al parc nacional Carnarvon (Queensland). La Via Làctia (la nostra galàxia) en la seva part més brillant passa prop del zenit amb les següents constel·lacions d'esquerra a dreta: Carina, Centaure, Creu del Sud, Escorpió, Sagitari (el nostre centre galàctic), i Aquila.

A sobre de la cresta podem trobar la ratlla horitzontal d'un avió. En la part superior del fotograma hi ha la ratlla descendent d'un meteorit, una petita pedra procedent del nostre Sistema Solar que s'encén quan entra a l'atmosfera de la Terra. Molt per darrere del meteorit hi ha una multitud de estrelles i nebuloses vistes en direcció al centre de la nostra Galàxia.

Finalment, molt en el fons, trobam la banda de la nostra galàxia, la Via Làctia, que s'estén en diagonal des de la  part inferior esquerra a la part superior dreta de la imatge i que dóna la volta a tot el cel.

Fonts: Observatorio.info, Discover magazine, Australian nights.