Les supernoves

A l'imatge podem veure la galàxia espiral barrada NGC 1365, a només 60 anys-llum a la constel·lació del Forn.

Els astrònoms pensen que la barra de NGC 1365 juga un paper crucial en l'evolució de la galàxia: extreu gas i pols per la voràgine de formació estel·lar i, en última instància, proveeix de material al forat negre central.

En NGC 1365 està indicada la posició d'una brillant supernova descoberta el 27 d'octubre. Catalogada com SN2012fr, aquesta supernova de tipus Ia és l'explosió d'una estrella nana blanca.

Font: obervatorio.info. http://observatorio.info/2012/11/copos-de-la-nebulosa-del-velo/

Pendent: Nebulosa vermella quadrada (MWC-922)

Arc de Sant Martí lunar (Moonbow)

Visió nocturna de Wallaman Falls, entre Townsville i Cairns (al nord de Queensland). La lluna plena il·lumina el paisatge i la seua llum, juntament amb l'aigua de la caiguda, crea un Arc de sant Martí llunar. Un estel fugaç brillant creua la Via Làctia durant l'exposició.

La imatge mostra una esfera celeste completa, presa amb un lent especial que cobreix 180° al parc nacional Carnarvon (Queensland). La Via Làctia (la nostra galàxia) en la seva part més brillant passa prop del zenit amb les següents constel·lacions d'esquerra a dreta: Carina, Centaure, Creu del Sud, Escorpió, Sagitari (el nostre centre galàctic), i Aquila.

A sobre de la cresta podem trobar la ratlla horitzontal d'un avió. En la part superior del fotograma hi ha la ratlla descendent d'un meteorit, una petita pedra procedent del nostre Sistema Solar que s'encén quan entra a l'atmosfera de la Terra. Molt per darrere del meteorit hi ha una multitud de estrelles i nebuloses vistes en direcció al centre de la nostra Galàxia.

Finalment, molt en el fons, trobam la banda de la nostra galàxia, la Via Làctia, que s'estén en diagonal des de la  part inferior esquerra a la part superior dreta de la imatge i que dóna la volta a tot el cel.

Fonts: Observatorio.info, Discover magazine, Australian nights.

Benvinguts a North Pole, Fairbanks, Alaska

Una aurora polar es produeix quan una ejecció de massa solar xoca amb els pols nord y sud de la magnetosfera terrestre, produint una llum difusa però predominant projectada en la ionosfera terrestre.Quan les partícules amb càrrega elèctrica (protons y electrons) procedents del Sol, són guiades pel camp magnétic de la Terra e incideixen en la atmosfera a prop dels pols, xoquen amb els àtoms y molècules d'oxígen y nitrógen, que constitueixen els components més abundants de l'aire, part de l'energia de la col·lisió excita aquests àtoms a nivells d'energia tals que quan es desexciten tornen aqueixa energia en forma de llum a l'espectre visible.

S'anomena aurora boreal quan s'observa aquest fenomen en l'hemisferi nord i aurora austral quan és observat en l'hemisferi sud. No hi ha diferències entre ambdues.

Hi vols veure més?

http://en.wikipedia.org/wiki/Aurora_(astronomy)
http://virtual.finland.fi/finfo/English/aurora_borealis.html
http://geoffreypalcher.com/alaska1f.htm
http://ffden-2.phys.uaf.edu/211.fall2000.web.projects/Christina%20Shaw/Aurora%20Borealis%20index.htm
http://www.alaska.net/~bttlodge/northernlights.html
http://www.gedds.alaska.edu/AuroraForecast/
http://www.swpc.noaa.gov/pmap/pmapN.html